La Fisioteràpia es etimològicament, \"l’art de curar utilitzant totes les tècniques del moviment\". Integra un conjunt de teràpies que utilitzen diversos agents físics que es complementen entre sí segons l’afecció a tractar.
La Fisioteràpia en els darrers anys ha ampliat considerablement el seu camp d’acció diferenciant els següents àmbits d’actuació:
Geriatria, ortopèdia, traumatologia, alteracions del raquis, dolor crònic, neurologia, pediatria, medicina esportiva, orofacial, ginecologia i obstetrícia, incontinència urinària i fecal, pneumologia, cardiologia, balneoteràpia i hidroteràpia, veterinària, teràpies complementàries, teràpia manual i osteopatía.
La Fisioteràpia constitueix una professió autònoma i amb identitat pròpia dins l’àmbit sanitari i educatiu; el seu objectiu és preservar, restablir i augmentar el nivell de salut i benestar de les persones i actuar de manera global en la prevenció, la promoció, el manteniment i la recuperació de la funcionalitat mitjançant qualsevol dels mitjans manuals, físics i químics al seu abast.
Àmbit educatiu de la fisioteràpia.
La fisioteràpia a l’àmbit educatiu estaria inclosa dins de l’àmbit d’actuació de la pediatria, donant un tipus d’atenció fisioterapèutica que es porta a terme amb l’alumnat amb dèficit motriu escolaritzat en els centres docents de Catalunya.
Aquesta intervenció té per objectiu millorar la qualitat de vida de l’alumnat amb disminució motriu, objectiu que preveu l’accés al currículum escolar de la forma més normalitzada possible, l’habilitació del seu entorn, el control postural en diferents àmbits de treball al centre i l’atenció fisioteraèutica directa i específica en funció de les seves necessitats.
Fisioterapèuta
Josep Ma Puyo
Tipus d’atenció fisioterapèutica a l’escola
El tipus d’atenció fisioterapèutica, sigui directa i/o indirecta, es decideix segons la valoració motriu obtinguda a partir de l’observació directa de les seves habilitats motrius i característiques músculo-esquelètiques, de les dades obtingudes de proves estandaritzades, el diagnòstic mèdic, de la proposta educativa per part del autor i de necessitats plantejades per la família.
- Directa:
Podem considerar que l’atenció directa es el conjunt d’estratègies fisioterapèutiques i pedagògiques que el fisioterapeuta dirigeix directament a l’alumne/a amb discapacitat motriu amb la finalitat d’aconseguir els objectius pautats en la programació de fisioteràpia adreçats a afavorir al màxim les seves capacitats.
Com a actuació d’atenció directa consideraríem les següents:
1. Valoració motriu, obtinguda a partir de l’observació directa de les habilitats motrius. S’inclouen també aspectes motrius relacionats amb l’alimentació.
2. Observació de les característiques de l’entorn: característiques arquitectòniques de l’edifici, del mobiliari dels diferents espais i del material que ha d’utilitzar per a realitzar les tasques curriculars corresponents al seu nivell educatiu.
3. Dins de les actuacions programades per a cada alumne/a en concret, es poden considerar com a atenció directa:
* Atenció específica: individual o en grup, en context específic o significatiu.
* Donar atenció específica a l’alumnat amb trastorns motrius i/o posicions asimètriques en els diferents sistemes de posicionament: falques, plans, bipedestadors,...
- Indirecta:
L’atenció indirecta és la que es realitza en absència de l’alumne/a tot i que incideix directament en ell.
Les tasques incloses en l’atenció indirecta són:
- 1. Assessorament/orientació als mestres tutors sobre la situació motriu de l’alumne/a per aprofitar els seus moviments funcionals per tal de donar més independència a l’alumne/a de cara a les activitats realitzades dins i fora de l’aula.
- 2. Coordinació amb altres professionals del centre i dels EAP, per tal de posar en comú els objectius de treball i unificar els criteris d’intervenció.
- 3. Treball amb famílies.
- 4. Coordinació amb altres professionals externs al centre: ortopedes, neuropediatres, UTAC...
- 5. Seguiment de l’alumnat que no rep atenció directa específica.
Funcions i actuacions de la intervenció fisioterapèutica
Es defineixen les funcions prioritàries de la intervenció fisioterapèutica a l’escola i les actuacions que se’n deriven, són les següents:
- 1. Realitzar la valoració motriu d’un alumne/a amb necessitats educatives especials per tal d’establir el seu grau d’afectació:
* decisió sobre quines són les eines més adequades per a que l’alumne pugui accedir al currículum.
- 2. Planificar i dur a terme el procés d’intervenció amb els alumnes amb disminució motriu:
* Definició dels objectius que l’alumne/a pugui assolir a curt termini.
* Elaboració del programa de recuperació i/o habilitació especifica per a cada alumne/a.
* Tractament dispensat a l’alumne/a amb disminució motriu.
* Planificació del control postural en totes les activitats que es desenvolupin en el centre educatiu, tant educatives i lúdiques com fisiològiques.
* Disseny de les adaptacions que requereixi l’alumne/a amb disminució motriu.
- 3. Orientar i assessorar la família i els professionals que intervenen en el cas:
* Coordinació amb tots els professionals que participen en l’escolarització de l’alumne/a amb disminució motriu ( durant tota l’escolarització però especialment en el canvi d’etapa o en el projecte d’acollida).
* Col·laboració en l’elaboració del dictamen d’escolarització i de l’ACI
* Informació sobre qüestions relatives a la disminució motriu.
* Treball amb famílies.
* Coordinació amb serveis i amb especialistes externs al centre educatiu.
* Coordinació amb serveis i amb especialistes externs al centre educatiu.
Blocs d’alumnat amb afectació motriu
Després d’una anàlisis de la població escolar amb disminució motriu, s’han identificat tres grans blocs d’afectacions per als quals es determinen un tipus, una modalitat i uns objectius específics d’atenció fisioterapèutica en funció de l’edat de l’alumne/a en qüestió i del grau d’afectació que presenta, que són:
Bloc 1: Les afectacions motrius permanents no degeneratives.
Pautes d’intervenció
Es consideren afectacions motrius permanents no degeneratives els trastorns del moviment secundaris a un desenvolupament anormal del sistema nerviós o a fets que interfireixen en aquest desenvolupament.
Aquestes afectacions del sistema nerviós no són progressives; el que canvia és el quadre clínic com a resultat del desenvolupament global de l´alumne/a i poden ser patologies congènites o adquirides.
Formen part d´aquest bloc les patologies següents: la paràlisis cerebral, el vessament cerebral, les cromosopaties o síndromes genètiques, alguns tumors cerebrals, els traumatismes cràneo-encefàlics,...
Bloc 2: Les patologies degeneratives.
Pautes d’intervenció
Es consideren afectacions motrius degeneratives aquelles en les quals l`alumnat, malgrat haver assolit un desenvolupament motriu normal fins una edat determinada, depent del tipus de patologia, desencadena un quadre degeneratiu; caracteritzat per una regresió progressiva que cursa amb parèsia i atròfia de la musculatura afectada.
Aquestes patologies evolucionen fins que l`alumne/a perd la marxa i l`incapaciten per dur a terme les activitats de la vida diària.
Formen part d´aquest grup les malaties neuromusculars, les atàxies genètiques, la síndrome de Rett,...
Bloc 3: Els retards psicomotrius.
Pautes d’intervenció
Es considera que un alumne/a presenta un retard psicomotriu quan manifesta un endarreriment qualitatiu i/o quantitatiu en el seu desenvolupament en relació als estadis motrius dels primers 36 mesos de vida.
Els objectius prioritaris de la intervenció fisioterapèutica són els següents:
- Afavorir o millorar el desenvolupament motriu segons el nivell cognitiu de l´alumne/a.
- Habilitar l´entorn educatiu per tal d´aconseguir l´autonomia personal de l´alumne/a.
- Habilitar l´entorn educatiu per tal d´aconseguir l´autonomia personal de l´alumne/a.
- Afavorir l´accés al currículum escolar, preveient les adaptacions necessàries.
